Tesi

Resum

En la societat del coneixement i de l’aprenentatge la universitat ocupa un lloc fonamental com a factor de progrés i transformació social. La universitat ha de ser motor d’estratègies didàctiques que fomentin la construcció del coneixement, gràcies a les possibilitats que ofereixen les tecnologies de la informació i de la comunicació (TIC). En aquest sentit, els entorns personals d’aprenentatge (PLE) esdevenen un punt d’inflexió en les pràctiques educatives amb les TIC i una oportunitat per promoure una universitat sense murs que doni resposta a les demandes de la societat del coneixement i de l’aprenentatge. L’objectiu d’aquesta tesi doctoral és analitzar com s’introdueixen les TIC, i més concretament els entorns personals d’aprenentatge, en activitats d’ensenyament-aprenentatge formals. És una recerca aplicada i orientada a l’acció, en què la introducció dels PLE s’entén com una metodologia impulsora de la saviesa digital. Per aquest motiu, les conclusions finals estan formulades com a propostes d’acció per a les institucions d’educació superior, els docents universitaris i els desenvolupadors tecnològics. Com a estratègia metodològica i amb l’objectiu de comprendre el fenomen d’estudi en un context real, s’ha optat per l’estudi de dos casos: el mòdul Entornos, intrumentos y prácticas de aprendizaje virtual (M9) del Màster Interuniversitari de Psicologia de l’Educació (MIPE) coordinat per la Universitat de Barcelona i l’assignatura de Psicologia de l’educació dels estudis del Bàtxelor en Ciències de l’educació (BCE) de la Universitat d’Andorra. A fi d’ampliar la investigació realitzada en els dos casos d’estudi, també s’han analitzat les valoracions d’una àmplia mostra d’estudiants, sobre la possibilitat d’incorporar als entorns virtuals d’aprenentatge (EVA) de les seves institucions les característiques clau dels PLE i el grau d’utilitat per als seus aprenentatges.