Tesi

Resum

L'objectiu general de la tesi és analitzar la dissociació entre discurs i pràctica pel que fa a la diversitat i l'atenció a la diversitat en el sistema educatiu. <br/>Una primera part de recerca ha estat centrada en la fonamentació del discurs i correspon al marc teòric d'aquesta tesi. Aquest marc ha estat construït a partir de dues grans conceptualitzacions: la diversitat, en tant que realitat social, i l'atenció a la diversitat, en tant que pràctica pedagògica.<br/>- La reflexió teòrica sobre "diversitat" es desenvolupa a partir de les darreres aportacions de la teoria sociològica i filosòfica a voltant de la qüestio de la Modernitat. <br/>- La reflexió teòrica sobre "atenció a la diversitat" es desenvolupa a partir de les darreres aportacions ètiques i polítiques sobre l'educació, abordant conceptes com igualtat, desigualtat i diferència. <br/>La segona part de recerca ha estat més centrada en l'explicació dels mecanismes de construcció del discurs, constituint la part empírica. Ha estat construïda a partir d'una aproximació metodològica qualitativa, considerant dos grans factors: una perspectiva diacrònica i una perspectiva sincrònica.<br/>- Per a la perspectiva diacrònica es considera el discurs formal que han produït diverses institucions educatives pertanyents a la comunitat educativa durant el període 1990-2000. Les tècniques de recollida d'informació han estat documentals.<br/>- Per a la perspectiva sincrònica s'han usat algunes dades (sis transcripcions de grups de discussió) recollides en el marc de la Conferència Nacional d'Educació, concretament de la secció III sobre "Atenció a la Diversitat", coordinada pel Dr. César Coll. <br/>Les conclusions, de naturalesa conceptual, substantiva i operativa, obtingudes a partir d'una anàlisi basada en els principis de la Grounded Theory, són les següents:<br/>- Existeix una simplificació generalitzada del discurs sobre atenció a la diversitat en el conjunt de la comunitat educativa, que esbiaixa el caràcter general i integral d'aquest principi estratègic i identifica la globalitat del terme amb aspectes parcials i subsidiaris del significat ampli.<br/>- Existeix una diferència significativa entre el discurs elaborat per membres de la comunitat educativa que són professionals de l'ensenyament i aquells que no en són.<br/>- S'aprecia un consens sobre la importància general de l'Atenció a la Diversitat en el conjunt del sistema educatiu, i simultàniament un disens sobre quina dimensió de l'Atenció a la Diversitat cal posar-hi èmfasi.<br/>- Els diversos agents i sectors de la comunitat educativa dipositen una expectativa i exigeixen uns objectius diferenciats a la institució escolar amb relació a l'Atenció a la Diversitat.<br/>- L'actuació de l'Administració educativa condiciona els continguts i l'estructura dels discursos sobre atenció a la diversitat de la resta de sectors de la comunitat educativa, i existeixen diferències significatives en la magnitud i el grau d'acord de la rèplica.<br/>- El contingut dels discursos institucionals sobre atenció a la diversitat ve condicionat per factors sociohistòrics de les organitzacions que els produeixen, facilitant així la reproducció dels interessos i la legitimació de determinades dimensions d'aquest principi estratègic.<br/>- El motor inicial i la generalització del discurs sobre Atenció a la Diversitat correlaciona amb la implantació de la Reforma educativa que va suposar l'aprovació i desplegament de la LOGSE.<br/>- Existeixen diferents mecanismes de transformació del discurs sobre Atenció a la Diversitat entre els diversos sectors de la comunitat educativa, diferenciant-se en el ritme, la intensitat i la orientació d'aquests canvis, així com en la relació que estableixen amb la realitat social.<br/>- Les vies d'accés al coneixement que permeten elaborar el discurs sobre atenció a la diversitat són diferenciades segons el grau de formalitat de la institució educativa: mentres que per a l'educació formal l'input prové directament de la comunitat científica, en el cas de l'educació no formal l'input prové majoritàriament de la pròpia educació formal.